L’enyorança
del
carrer
d’abans
L’inici de la pandèmia va suposar un canvi radical entre les persones i el seu entorn immediat: el carrer i la relació amb la natura, vist a través de les finestres, l’accés a serveis i transports a través de sortides obligades en entorns hostil, unes primeres sortides controlades en temps i distància.
Articles relacionats
La casa com a frontera (o refugi)
Maribel Rosselló
Els diversos teixits urbans, per les mides dels carrers i dimensions d'illa, per la presència o absència d’arbrat al carrer o al pati interior d'illa, marquen una primera diferència modificada a través de les condicions de l’edificació. A part de les sortides obligades per necessitats bàsiques, com la compra d’aliments o medicaments, algunes persones es veien obligades a sortir de casa en un ambient hostil per tal d’anar a la feina considerada com a servei bàsic o bé l’accés a aquests serveis bàsics, particularment els sanitaris i assistencials. L’accés al transport públic, en particular al metro, va ser determinant per facilitar els desplaçaments d’aquestes persones. Per a les primeres sortides es van establir condicionants de distància, màxim a 1 km de casa, i franges horàries per a diferents edats. L’oportunitat de sortir de casa va ser celebrada per tots els ciutadans i es va fer més o menys interessant en funció de les condicions del carrer, molts testimonis ens informen de la concurrència en carrers a on abans no hi passejava ningú. La sortida podia ser més interessant si en aquest kilòmetre de casa hi havia un espai lliure representatiu, com parc o places d’atracció veïnal. Aquestes sortides van suposar a més una primera oportunitat, més o menys buscada, de recuperació de la socialització.
Per aquests motius, s'analitzen els sectors censals de màxima incidència en quatre situacions concretes:
- llum i ventilació dels edificis: les tipologies d’habitatge determinen el nombre d’obertures a l’exterior així com la relació entre els habitants de la llar i l’espai exterior.
- sentits i natura: les visuals, les sensacions en relació a l'arbrat, flora i fauna ja sigui al propi carrer, ja sigui al pati interior d'illa.
- accés a transport públic: principalment a la xarxa de metro i autobusos, tenint en compte l'obligatorietat d'anar a treballar per bona part de la població.
- accés a espais lliures representatius: ens referim a parcs, places, zones verdes públiques i espais lliures.
A partir d'aquí, s'apliquen barems que dónen com a resultat les diferents tipologies de teixits urbans que es mostren a la imatge inferior. Cada tipologia o color, per tant, ens parla d'una experiència de confinament diversa, sempre condicionada per les característiques entre edificació i entorn.
Plànol de les diferents tipologies de teixits urbans a la ciutat de Barcelona el 2022. Autoria: Isabel Castiñeira en col·laboració amb Mar Castarlenas i Helena Majó. Projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil. Universitat Politècnica de Catalunya.
Vídeo: L'experiència de ciutat des del confinament en diversos teixits urbans. Idea original: Isabel Castiñeira, Mar Castarlenas, Helena Majó, Maribel Rosselló i Marta Serra. Creació videogràfica: FRAU recerques visuals. Projecte Barcelona ciutat fràgil, 2022.
Plànol d'àrees d'influència d'accés als parcs de Barcelona superiors a 600 m2 durant la pandèmia. Distàncies en radis de 250 m, 500 m i 1 km. Autoria: Isabel Castiñeira en col·laboració amb Mar Castarlenas i Helena Majó. Projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil. Universitat Politècnica de Catalunya.
Plànol d'àrees d'influència d'accés a les parades de metro de Barcelona durant la pandèmia. Distàncies en radis de 250 m, 500 m i 1 km. Autoria: Isabel Castiñeira en col·laboració amb Mar Castarlenas i Helena Majó. Projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil. Universitat Politècnica de Catalunya.
Plànol d'àrees d'influència d'accés a les parades de metro de Barcelona durant la pandèmia. Distàncies en radis de 250 m, 500 m i 1 km. Autoria: Isabel Castiñeira en col·laboració amb Mar Castarlenas i Helena Majó. Projecte de recerca Barcelona ciutat fràgil. Universitat Politècnica de Catalunya.