la-pandemia-i-els-museus-de-barcelona
La
pandèmia
i
els
museus
de
Barcelona
La pandèmia va tancar i va buidar els museus. Només van quedar els vigilants a les sales desertes i a les fosques. La ruïna semblava el destí final. Sorprenentment, el tancament ha servit per plantejar nous modes de treball i comunicació, nous objectius i la cerca d'un nou públic més proper, fins aleshores desatès.
Pedro Azara
Articles relacionats
Espais Assistencials
Helena Majó, Mar Castarlenas, Marta Serra i Patrícia Messa
Escenaris fràgils
Antoni Ramón i Iván Alcázar
Contràriament al que proclama la imatge, la COVID-19 ha suscitat una reacció positiva, i no un crit d'alerta, en molts dels museus de Barcelona.
Excepte en comptades situacions, aquests museus són de titularitat pública (municipal, autonòmica o nacional a través de la Diputació). Tal com les fundacions privades, el pressupost de les quals es nodreix de les entrades, lloguer de sales, i dels beneficis dels serveis complementaris, un cas excepcional és Caixaforum, el pressupost del qual es basa en les aportacions regulars i permanents del banc associat a aquesta fundació. No obstant això, els museus s'han trobat amb les caixes buides, abocats al tancament parcial i a ERTES de personal. Però els museus municipals han continuat rebent aportacions públiques. I encara que s'han vist severament afectats i que han hagut de prescindir de certs serveis externalitzats pel tancament, per la falta de visitants sobretot estrangers, o precindir dels contractes temporals dels treballadors que brinden aquests serveis (neteja, vigilància, atenció, etc.), la programació d'exposicions temporals i les exposicions permanents han pogut seguir tal i com estaven previstes.
Això no ha impedit que s'hagi donat una reflexió sobre la funció del museu i la seva inserció a la comunitat, la ciutat i el territori, tractant de treure profit de la situació pandèmica, amb l'objectiu de replantejar quin sentit té un museu, quins serveis compleix, quins beneficis aporta, a qui va dirigit, i en què es diferencia el coneixement i el gaudi que brinda amb altres mitjans de coneixement i d'enriquiment sensorial i intel·lectual. D'aquesta manera, lluny de la cultura de la queixa, que seria assenyadament esperable, la pandèmia permet revisar el paper del museu d'una manera nova, enriquidora i esperançadora.
Excepte en comptades situacions, aquests museus són de titularitat pública (municipal, autonòmica o nacional a través de la Diputació). Tal com les fundacions privades, el pressupost de les quals es nodreix de les entrades, lloguer de sales, i dels beneficis dels serveis complementaris, un cas excepcional és Caixaforum, el pressupost del qual es basa en les aportacions regulars i permanents del banc associat a aquesta fundació. No obstant això, els museus s'han trobat amb les caixes buides, abocats al tancament parcial i a ERTES de personal. Però els museus municipals han continuat rebent aportacions públiques. I encara que s'han vist severament afectats i que han hagut de prescindir de certs serveis externalitzats pel tancament, per la falta de visitants sobretot estrangers, o precindir dels contractes temporals dels treballadors que brinden aquests serveis (neteja, vigilància, atenció, etc.), la programació d'exposicions temporals i les exposicions permanents han pogut seguir tal i com estaven previstes.
Això no ha impedit que s'hagi donat una reflexió sobre la funció del museu i la seva inserció a la comunitat, la ciutat i el territori, tractant de treure profit de la situació pandèmica, amb l'objectiu de replantejar quin sentit té un museu, quins serveis compleix, quins beneficis aporta, a qui va dirigit, i en què es diferencia el coneixement i el gaudi que brinda amb altres mitjans de coneixement i d'enriquiment sensorial i intel·lectual. D'aquesta manera, lluny de la cultura de la queixa, que seria assenyadament esperable, la pandèmia permet revisar el paper del museu d'una manera nova, enriquidora i esperançadora.
Tràiler del documental "La pandèmia i els museus de Barcelona"
Vídeo: Tràiler del documental "La pandèmia i els museus de Barcelona". Ideació i guió: Pedro Azara. Muntatge i banda sonora: Gerard Ribera. Col·laboració en la producción: Marta Serra. Entrevistes: Pedro Azara, Carlos Bitrián, Mar Castarlenas, Helena Majó. Barcelona ciutat fràgil, 2022.