Espais

Assistencials

Guarir o el primer moment en què algú s’atreveix a tocar-te.
Recerca que estudia aquells espais col·lectius que ofereixen una assistència o bé recursos i que pel seu grau de residència necessari o obligat van tenir unes regulacions específiques.

Helena Majó, Mar Castarlenas, Marta Serra i Patrícia Messa

Articles relacionats

Quan la casa no existeix

Marta Serra

La ciutat dels infants

Helena Majó, Mar Castarlenas, Marta Serra

La pandèmia i els museus de Barcelona

Pedro Azara

Estudi dels equipaments públics o privats que ofereixen assistència i recursos a col·lectius específics mitjançant una estructura organizacional i espacial que condiciona i regula els hàbits de les persones usuàries. Tot i que amb propòsits de naturalesa molt diversa (ja sigui en l’acompanyament de processos vinculats amb la salut o la reinserció social) aquesta institucionalització implica la modificació de la conducta de les persones que l’habiten degut a l’alt grau de regulacions (mèdiques o de seguretat) i jerarquies en l’ús de les pràctiques i dels espais. És el cas de les residències, hospitals, escoles, presons, CIEs, albergs i centres d’assistència social. Per tant, ens preguntem, com la pandèmia -a nivell d’incidència i confinament- va alterar aquests tipus d’espais i com va afectar l’experiència diària de les persones implicades amb el seu ús i gestió. Quin paper va jugar l’espai d’aquests centres a l’hora d’adaptar-se i respondre a un canvi sobtat i inesperat? Quins espais es van crear de nou a propòsit de la pandèmia i què va succeir amb ells?