escenaris-fragils

Escenaris

fràgils

De l’espai domèstic a la ciutat.
El món de l’escena va entrar en crisi durant la pandèmia, és quan les cases esdevenen escenaris i els teatres exploren altres maneres de comunicar l’art escènica al públic.
Antoni Ramón i Iván Alcázar

Articles relacionats

La pandèmia i els museus de Barcelona
Pedro Azara
Una reunió de cossos presents, això són les arts escèniques. Durant el primer confinament el món de l’escena entra en crisi, en tancar els equipaments culturals i quedar en suspens els projectes artístics en curs. A la ciutat, els carrers i places es buiden, les cases esdevenen escenaris, creadors i teatres exploren altres maneres de comunicar l’obra teatral al públic.
Explorar l’espai i el temps de les llars confinades, les formes, les tecnologies i els rituals de les arts escèniques durant el confinament, i les repercussions de les successives mesures preses en els espais escènics per enfrontar la pandèmia, són alguns dels objectius de la nostra recerca.

Plànol Ramblejant Barcelona: les múltiples Rambles de la covid-19. Autoria: Projecte Barcelona ciutat fràgil, Toni Ramon i Ivan Alcázar (idea original) i Mar Castarlenas i Helena Majó (recerca i elaboració gràfica), 2022.

Seqüència gràfica que mostra xxx. Font: Dades facilitades per ADETCA. Autoria: Projecte Barcelona ciutat fràgil, Toni Ramon i Ivan Alcázar (idea original i recerca) i Mar Castarlenas i Helena Majó (recerca i elaboració gràfica), 2022.